Les lesions cervicals intraepitelials estan causades per la infecció persistent del virus del papil·loma humà (VPH) en les variants d’alt risc. Si no es resolen, poden créixer i provocar l’aparició d’un càncer de cèrvix uterí. Les lesions CIN-2 són un grau intermig d’aquestes lesions, amb una capacitat de regressió aproximada del 40% (tot i que en noies joves s’estima un 60%) i amb una capacitat de progressió a CIN-3 (pre-càncer) del 22%. El CIN-3 només té una regressió del 32%. Actualment aquestes lesions CIN-2 i CIN-3 es tracten de la mateixa manera amb cirurgia tot i tenir un comportament diferent, de manera sobretractem pacients que no ho necessitarien perquè podrien eliminar la lesió. La intervenció quirúrgica, anomenada conització, es basa en exèresi del fragment més extern del coll uterí, i en cas de realitzar-se més d’una vegada, està associat a problemes obstètrics posteriors com part preterme. La p16 és una proteïna que regula el cicle cel·lular i es troba augmentada en una infecció per un VPH d’alt risc. El Ki-67 és una proteïna del nucli cel·lular que es troba en totes les cèl·lules en replicació. El nostre treball té l’objectiu de descriure la taxa de regressió de les lesions CIN-2 passats 12 mesos de control i veure la relació amb l’estat de la p16 i Ki-67 al diagnòstic. La nostra hipòtesi és que un augment de l’expressió de la p16 i del Ki-67 indiquen una lesió en replicació activa, que necessita de tractament quirúrgic. Vàrem dissenyar un estudi prospectiu observacional per al seguiment de pacients amb biòpsia de CIN-2. Es van reclutar 96 pacients que complien criteris d’inclusió i van entrar en l’estudi estadístic final. Es varen seguir les pacients amb citologies i colposcòpia cada 4 mesos, per un màxim de 12 mesos, moment en el qual es realitzava una biòpsia de control per a comprovar l’evolució de la lesió. Les pacients podien seguir si ho desitjaven amb el seguiment 12 mesos més, fins a completar 24 mesos dins l’estudi que compartia aquesta cohort sobre el paper de les cèl·lules Natural Killer en l’evolució del CIN-2. La taxa de regressió completa a curació als 12 mesos va ser del 64% (regressió total 26% i parcial 38%), i el 8% van progressar a un CIN-3. Les característiques epidemiològiques de les pacients (edat, hàbit tabàquic, contracepció, edat d’inici de les relacions sexuals, nombre total de parelles i paritat) no tenien diferències significatives. El 100% de les pacients amb p16 negativa van regressar a CIN